Quan els guerrers moren, els seus companys d’armes els enterren en una fossa amb alguns vasos i amunteguen sobre la tomba una mica de terra i de pedres. Els supervivients es repartien, a sort, els bens de l’amic desparegut i de vegades en concursos esportius, origen dels Grans Jocs. El botí capturat a l’enemic pertany als caps en primer lloc.
Els cossos francs dels “herois” o campions: un heroi com Hèracles, Bel·lerofont, Èdip o Tesseu prefereix, en les batalles regulars els enfrontaments solitaris en combats singulars o agrupar-se en una banda de camarades on cadascun mostra la seva força física, el seu geni o la seva paciència.
L’heroi té un naixement obscur i és en primer lloc un extranger al seu país, un bastard, un pària. Ha de fer oblidar la seva condició per un acte de bravura i o un esforç sobrehumà, per una cacera extraordinària (senglar de Calidó, lleo de Nemea, etc), per l’ús d’una arma particular (doble destral de Tesseu, maça d’Hèracles) i d’un signe distitintiu (calçat de Jàson, peu deformat d’Èdip, cicatriu d’Odisseu). Format entre pastors, a la guerrilla, el conductor d’homes s’assembla bastant a un bandit o a un lladre de ramats constitueix l’amenaça permanente de les dinasties micèniques.