Els ferrers o més aviat els treballadors del coure i del bronze constituïen corporacions poderoses. Quatre-cents d’entre ells, amb els seus ajudants, els seus aprenents, els seus esclaus, estaven repartits en els vint-i-quatre poblats del reialme de Pilos. Alguns tenen un ofici, un impost, talasiya, i reven del Palau una assignación de metall a tractar. Posseeixen terres i rendes. Estan dispensats de certs impostos i juguen un paper més important en les èpoques de mobilitazció general, quan es tracta d’armar les tropes.
Els perfumistes o destil·ladors d’ungüents, aleiphazooï, tenen també un lloc eminent, perquè els perfums i les aromes serveixen tant per als vius com per als morts, per als sacerdots i per als prínceps com per als simulacres dels déus, per això es perfumen els vins, els aliments, fins i tot els mobles.. Una gran part de les exportacions consisteix en olis de sàlvia, del jonc i de rosa.