La cuirassa d'Aquil·les

És un mirall convex del món grec al segle IX o un model de societat (Ilíada, XVIII, 468-606).
A petició de la deessa-mare Tetis, el déu forjador Hefest grava per a Aquil·leu els vuit cercles concèntrics d’una gran cuirassa polícroma: S’hi veu, des de la perifèria al centre:

El riu Ocèan que giravolta el món;

El cel, amb el sol, la lluna i les constel·lacions útils per a la navegació;

Les costes i els mars;

Una ciutat en pau (noces, justícia de clans) i una guerra (setge, emboscada);

Els treballs de la terra (llaurada, collita, verema);

La vida pastoral (bous, corders);

Dos cors de dança;

Un aede (text d’Atenea) o dos directors de dansa ;

El lloc de la música que fa girar el món és desmesuradament gran. Immediatament després de la música, ve la ramaderia. Tota la fortuna de les viles com la dels homes, la dot en particular, consisteix en ramats. S’ha fet una societat idealitzada de grans ramats: de cavalls de combat, de bous pels sacrificis, el treball i l’aliment, d’obelles (i de cabres) per a l’alimentació i els vestits, als quals cal ajuntar els porcs dels quals s’alimenten els pretendents de la casa de Penèlope a l’Odissea.

La terra és explotada per un aristocràcia de grans propietaris, que la fan treballar per un poble nombrós de manobres i infants. “Al mig d’ells el rei, mut, tenint el ceptre”. És el consell d’ancians que administra justícai, una justícia ruïnosa. El princiopi del preu de la sang està entre els seus costums. Les gents de la guerra tenen igualment consell i proposen a aquells que assetgen de compensar-los. La razzia de les tropes és la causa i la conseqüència de la guerra.