Es pot soposar que Homer, nascut a Esmirna vers el 760 i establert a Quios una mica més tard, ha concebut i composat la Ilíada entre el 740 i el 730 a.C, que ha cantat entre els aristòcrates de les grans ciutats de Jònia, especialment entre els neleides de Milet, descendents de Nèstor, que ha conegut Èfes i el Peloponnès, s’ha instruït al costat dels comerciants i dels primers colons grecs de la Itàlia meridional, ha composat a Corfú i a Ítaca l’Odissea al final del segle VIII a.C, morint en el decurs dels seus viatges (a Quios o a l’illa d’Ios?) al principi del segle VII. L’autor parla del seu art i del seu gènere de vida no solament per la boca dels aedes, sinó sobretot en els jocs de les seves imatges i en la predilecció de les escenes de la vida rural. És possible que al final de la seva vida hagi estat contemporani d’Hesíode, el qual va coneixer la seva obra i l’imita.
Tanmateix, si l’art d’aquests poemes èpics, és a dir la seva remarcable unitat, el joc de les seves imatges, la forma de descriure i certs tres de costums no pertanyen més que a la segona meitat del segle VIII, contràriament el vocabulari, les formules, la matèria, les nombroses llegendes de les quals, l’autior fa simplement al·lusió, la civilització que ell descriu, pertany als segles anteriors i especialment al segle IX, la qual cosa justificarà Heròdot de situar la poesia homèrica i hesiòdica quatre-cent anys abans de la seva època. La Ilíada i l’Odissea reenvien a un vell temps que ens fa coneixer els textos i els monuments micènics. L’arqueologia verifica cada dia que el “Catàleg de les naus”, en el cant II de la Ilíada, estableix l’estat de les vides gregues i dels reialmes bàrbars a l’època “geomètrica” (900-750).