Cada vila tenia el seus terrissaires, car quasi tots els recipients eren d’argila, des d’un vas per beure fins al gran cofre que servia de sarcófag. S’en coneixen una trentena. Les formes més demanades, vers el 1250, eren el bol profund amb dues nanses horitzontals, la copa de peu llarg, tubular i amb dues nanses verticals, el càntir amb una nansa, la cràtera o mesclador, el vas. La decoración varia d’una generació a l’altra. Es prefereix el pop, la flor del Lotus, les palmes i les conquilles estilitzades. Al palau treballaven un gran nombre de tallers tèxtils de lli i de llana i de la confección sota la direcció d’intendents i contramestres. L’exportació de tapissos i dels vestis constituïa, amb la dels vins i dels perfums, la font més important de les rendes palacials. Les obreres i els seus infants es pagaven en espècies. L’ús de colorants tenien molta importància.