martes, 24 de noviembre de 2009

Fets polítics

Les monarquies teocràtiques i l’administració centralitzades dels micènics, els nous pastors arribats els han substituït en un règim tribal (tres tribus, phylai en principi, entre els doris, quatre entre el jonis), agrupant els clans familiars (gene) i les confraries, sota la gaita dels reis comunals, basileis. És més que mai, la Grècia dels particularismes d’algunes 200 ciutats, poleis. Cadascuna de les quals posseïa el seu llogarret, astu, el seu territori alimentari, khora, i sovint un port de mar, limen.
És impossible de creure en l’existència històrica de legisladors tals com Licurg, 809?, que hauria donat als espartants la seva constitució. Licurg és el sobrenom d’un déu oveller, “cacera-llop”. Tots els grecs, aleshores, es valen d’un sol legislador: Apol·lo, déu pastor i déu del clos, de l’assemblea, apella.
Els pagesos que no s'han vellugat del seu lloc, de vegades esdevenen serbs: són els penestes de Tessàlia, els ilotes de Lacónia, els aphamiotai de Creta, els korynephorois de Sició. Motiu de conflictes i revoltes sens fi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario