A les tauletes de l’escriba 103 es llegeix una veritable estratègia de producció de llana per l’any següent (vers 1300): el 30% serà tractat en els tallers que depenen del recol·lector, per 600 ó 900 dones i alguns centenars d’homes, pagats en espècies i en peces, l’altre 70% serà tractat a domicili.
Aquests són els ramaders que han assegurat la prosperitat del món, però al mateix temps representarà la seva ruïna: per una banda, per l’acceleració del desforestament i de l’erosió del sól i per l’altra el desenvolupament del nomadisme i la transhumància han desenvolupat un esperit d’independència que explica, millor que la guerra extrangera, la ruïna final dels palaus.