domingo, 22 de noviembre de 2009

La qüestió homèrica

En aquesta ciutat, es remarca l’absència de tot clergat, de tot artesà, de tot comerciant. Aquesta representació del món és confirmada per la resta de la Ilíada i l’Odissea:

Un govern de reis, “pastor de pobles”;

Una aristocràcia de guerrers, propietaris de grans dominis i de grans ramats, i que condueixen sobre els camps de batalla el seu carro de combat;

Guardians, bovers, pastors, porquers treballen per a ells;

Els treballadors agrícoles, més o menys lligats a la terra;

Els habitants de llogarrets i dels ports forneixen l’essencial de la gernacio de remers i infants;

Alguns rars forjadors, endevins, aedes, heralds, tots treballant per a la col·lectivitat, els demiorgoi;

Un clergat lligat als seus llocs sagrats (per exemple: Dodona; el bosc sagrat d’Apol·lo a Maroneia). Ric antropoformisme difícil de definir: es creu amb els déus olímpics, però es respecten els déus locals. Com en la societat humana, els déus sobirans estaven lligats per les decisions preses en el consell i la generació de divinitats posa sense parar en qüestió la seva autoritat;

Un món dur en què solament la música posa una mica de jòia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario