En aquesta ciutat, es remarca l’absència de tot clergat, de tot artesà, de tot comerciant. Aquesta representació del món és confirmada per la resta de la Ilíada i l’Odissea:
Un govern de reis, “pastor de pobles”;
Una aristocràcia de guerrers, propietaris de grans dominis i de grans ramats, i que condueixen sobre els camps de batalla el seu carro de combat;
Guardians, bovers, pastors, porquers treballen per a ells;
Els treballadors agrícoles, més o menys lligats a la terra;
Els habitants de llogarrets i dels ports forneixen l’essencial de la gernacio de remers i infants;
Alguns rars forjadors, endevins, aedes, heralds, tots treballant per a la col·lectivitat, els demiorgoi;
Un clergat lligat als seus llocs sagrats (per exemple: Dodona; el bosc sagrat d’Apol·lo a Maroneia). Ric antropoformisme difícil de definir: es creu amb els déus olímpics, però es respecten els déus locals. Com en la societat humana, els déus sobirans estaven lligats per les decisions preses en el consell i la generació de divinitats posa sense parar en qüestió la seva autoritat;
Un món dur en què solament la música posa una mica de jòia.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario