La major part de les possessions (temures) són minúscules i sotmeses a l’impost i al doble treball. Els conreadors són gravats, no per la superfície sembrada, ni pel rendiment, sinó pel volum de sement necessari teòricament d’una possessió donada. Sembla que cap progrés es manifesta en les pràctiques agricoles, després de l’inici de l’Edat de Bronze, ni tan sols en les pràctiques religioses (cultes ctònics, cultes dels rius i de les cavernes). Però de tots els cultius, els caps dels estats micènics han estimulat més el cultiu del lli. Per raons econòmiques i militars, els controladors exigien quantitats cada vegada més gran de lli, sigui en gra, sigui en fil. Finalment, aquest cultiu ha arruïnat l’economia rural.