El "retorn dels heràclides" i les edats obscures de l'epopeia

Tres segles aparentment sense història: L’Edat Fosca (XI, X, IX a.C): Des de la fi del segle XII, a.C en què cremen al Peloponnès i a Creta els darrers palaus d’una civilització moribunda, fins a l’inici del segle VIII a.C, en què es pot donar una data dels esdeveniments, Grècia sembla submergir-se en les tenebres: quaranta anys després de la guerra de Troia segons Tucídides, és a dir, vers el 1100 a.C, els descendents d’Hèracles, Ilos, Aristomac i Tèmenos, atreien amb ells els pastors doris des de les muntanyes del Pinde i de l’Eta i penetraren a Grècia. Es diu en general que es tracta d’una Època Medieval dòria, durant la qual retrocedeix a Grècia l’agricultura, el comerç, la indústria, a favor de la ramaderia i es desenvolupen les razzies de la guerra de represàlies. Cap invent a assenyalar; les tècniques s’estanquen. L’escena de la història és aleshores ocupada pels fenicis, mestres del mar des del 1100 fins al 770 a.C, pel poble d’Israel, dominador de Palestina (David i Salomó) i pels asiris, dominadors d’Anatòlia Oriental.