Un comerciant Alemany, enriquit, Henry Schliemann, afeccionat entusiasta i que havia adquirit la ciutadania nordamericana, va decidir que resoldria el problema de la situació de Troia, mitjançant excavacions arqueològiques. Va exacavar durant tres anys, i el 14 de juliol de 1873, quan estava a punt de posar final a la campanya, va descobrir un objecte d’or i després moltes més jòies. Era el “Tresor de Príam”. Poc després va engalanar la sea esposa, que era grega, amb les “jòes d’Hècabe” que els aqueus aparentment havien oblidat en aquell lloc. Sofia Schliemann va infantar una Andròmaca el 1871 i un Agamèmnon el 1878. D’aquesta manera es varen reconciliar els adversaris que s’havien enfrentat en Troia. Durant algun temps, el tresor de Príam o d’Hècabe va romandre en Berlin. Va desapareixer des del 1945 fins que els rusos revelaren que aquest botí de guerra es trobava a Moscú. Però no era el tresor de Príam.
martes, 24 de noviembre de 2009
L’arqueologia ha progresat des dels tems de Schliemann. Onze “Troies” s’han succeït en Hissarlik, de les quals le vuitena és grega i l’onzena, romana. La del “Tresor de Príam” és Troia II, que va floreixer en els Dardanels entre el 2500 i el 2200 a.C, un mileni llarg abans de la guerra de Troia, segons la cronología dels antics. Per a coneixer una Troia que existís en els segles XIII o XII a,C i que fos destruïda pels homes és necessari estudiar les ruïnes que els arqueòlegs han bateixat com a Troia VII, una ciutat d’escasa importància, els murs de la qual no haguessin ressistit el setge de deu anys.
Qui vulgui fer-se una imatge de Troia homèrica no ha de viatjar al turó de Hissarlik. Les guies turístiques de Turquia reconeixen que el lloc és decepcionant. Convé més llegir-se La Ilíada o contemplar una col·lecció de ceràmiques gregues, en què estan representats molts episodis d’aquesta guerra llegendària.
Amb tot, Heinrich Schliemann encara hauria de meravellar el món. En 1876, va descubrir Micenes, al nordest del Peloponnès, un conjunt de sepultures reals. Un dels esquelets portaven una màscara d’or, que l’excavador va atribuir immediatament a Agamèmnon. I no va trigar en avisar al rei de Grècia, Jordi I, que havia trobat la tomba d’Agamèmnon.
Amb tot, Heinrich Schliemann encara hauria de meravellar el món. En 1876, va descubrir Micenes, al nordest del Peloponnès, un conjunt de sepultures reals. Un dels esquelets portaven una màscara d’or, que l’excavador va atribuir immediatament a Agamèmnon. I no va trigar en avisar al rei de Grècia, Jordi I, que havia trobat la tomba d’Agamèmnon.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
