La màscara d'Agamèmnon

La invasió dels aqueus i decadència de la civilització minoica

Durant el segle XVI a.C tots els palaus i nuclis urbans són destruïts per terratrèmols i solament és reconstruït Cnosos. Al segle següent, els aqueus, que provenien del continent, comencen a establir-se a Creta i vers el 1450 a.C un príncep micènic governa l’illa des del palau de Cnosos. Els cretencs abandonen els palaus. Durant el fracasat aixecament dels cretencs contra els aqueus i l’incendi i destrucció del palau de Cnosos (1425 a.C) el domini micènic s’afiança definitivament.

La civilització micènica (1600-1100). Raça dels herois

Literàriament coneixem la civilització micènica pels poemas homèrics la Ilíada i l’Odissea, per les tragèdies antigues i també pels mitògrafs Cal·límac, Diodor, Apol·lodor, Plutarc i Pausànies, els quals recullen una sèrie de llegendes d’aquest periode, però amb enormes deformacions L’arqueologia, amb les excavacions iniciades per Henri Shliemann i W.Dorpfeld a Tròia (des de 1870), després a Micenas, a Tirint, a Orcomene i moltes altres, i per l’altra, l’epigrafia, amb el desxiframent de tauletes d’argila escrites en sil·labari lineal B, per part de Michael Ventris, han ajudat a esclarir els esdeveniments històrics i socials d’aquesta època envoltada pel mite i la llegenda.

Trets específics de la civilització micènica:
-Al contrari de la civilització minoica, caracteritzada per domini dels palaus, la cvilització micènica es caraceritza per l’abundància i poder de les ciutadelles.
-L’existència d’una casta guerrera
-Explotació dels camperols
-Enriquiment de la gent del mar.